REIVINDICA
24.9.03
Artozki i Muniain: properes víctimes del pantà d'Itoiz a la vall de l'Irati (Nafarroa)
Web de Solidaris amb Itoiz
Solidaritat amb Iñaki García Koch
Notícies relacionades:
El pantà d'Itoiz continua provocant desallotjaments d'altres pobles de la vall d'Irati com Artozki i Muniain (Indymedia Euskalherria)
Solidaris amb Itoiz es proposa resistir dins del poble. Después de Itoiz venen Artozki i Muniain. (Indymedia Euskalherria)
Solidaris amb Itoiz pretenen resistir en Artozki. El 15 de setembre finalitzava el termini establert per a dessallotjar els pobles que van a ser enderrocats. (Rebelión)
Primera incursió de la Polícia Foral (Indymedia Euskalherria)
Una setmana després d'ocupar Artozki es pretén omplir el poble d'obres d'art (Gara, 23/9/2003)
Incursió seriosa de la Polícia Foral en Artozki de la Polícia Foral (Gara, 24/9/2003)
Solidaris amb Artozki resisteixen en un poble ja quasi enderrocat. (Gara, 1/10/2003)
La polícia foral, amb moltes dificultats, aconsegueix desallotjar Artozki i Muniain. Després s'ha procedit a l'enderrocament de totes les vivendes (Gara, 2/10/2003)
[campanyes][medi ambient]
18.9.03
Campanya 'Pel català a l'escola'
Campanya 'Pel català a l'escola', impulsada per una vintena d'entitats del país Acció Cultural del País Valencià, Alternativa Estel, CIEMEN, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Comissions Obreres de les Illes Balears, Comissions Obreres del País Valencià, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), la Federació Escola Valenciana, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, la Intersindical-CSC, Joves de Mallorca per la Llengua, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua i UGT de Catalunya han signat el manifest 'Pel català a l'escola'. Aquest manifest propugna una campanya contrària als decrets de desplegament de la llei de qualitat i favorable a la defensa de la llengua catalana a les escoles i instituts del país. La presentació es fa avui a migdia, a la seu de la FaPaC de Barcelona.
Recordem que aquesta polèmica llei estableix l'obligatorietat de fer un mínim de quatre hores de llengua espanyola durant el primer i el segon cicles de primària. Els signants consideren que, entre els sis i set anys, s'escau un dels moments més crítics en l'adquisició de la llengua, que pot condicionar el futur lingüístic d'aquests parlants. Per tant, com que l'augment d'hores lectives de llengua espanyola perjudicaria la nostra llengua, aquesta normativa és un atac directe al sistema educatiu i vulnera el dret dels ciutadans d'aprendre i saber la llengua catalana.
En conseqüència, el manifest demana al Ministeri d'Educació i Ciència espanyol que rectifiqui la llei i que l'actual govern català i tots els partits polítics del país s'hi oposin obertament; també dóna suport als professors que ja han reaccionat contra aquesta imposició i encoratja la comunitat educativa a plantar-hi cara.
Pel català a l'escola'
Vilaweb
[campanyes]
Campanya contra la presència a Castelló dels Serrano Suñer
Campanya contra la presència a Castelló dels Serrano Suñer
Ramon Serrano Súñer, ex-ministre d’Afers Estrangers del règim franquista, i la seva família encara tenen una important presència simbòlica a Castelló. De fet, encara és 'fill adoptiu i alcalde perpetu' de la ciutat, dóna nom a una plaça i a un institut (en aquest cas ensems amb un germà seu, Fernando Serrano Suñer). Doncs bé, l’Ajuntament de Castelló s’ha negat a retirar les distincions que li atorgà durant el franquisme, malgrat les moltes peticions de fer-ho que ha rebut. Pitjor encara, la plaça que porta el seu nom li fou dedicada en plena democràcia. Però resulta que l'actual batlle castellonenc, José Luís Gimeno, sent tanta simpatia per Serrano Súñer que va anar al funeral i tot.
Tot plegat ha mogut VilaWeb a publicar el reportatge ‘Per dignitat, fora els Serrano Súñer de Castelló' en una pàgina especial, amb molta informació sobre aquest persontge, des d'on es poden enviar correus electrònics a l’Ajuntament de Castelló demanant que retiri els títols honorífics i les distincions atorgades a Serrano Súñer. Recordem que Serrano Súñer, nascut a Cartagena, va ser addicte al nazisme i amic de Himmler, Hitler i Mussolini. Va impulsar l'encontre entre Franco i Hitler a Hendaia, i va crear la División Azul. També va instituir l'Archivo de Salamanca, que conté els arxius arrabassats al nostre país pels franquistes i va promoure els assassinats judicials del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i del ministre anarquista Joan Peiró. Finalment, és considerat responsable de la deportació de milers de ciutadans del nostre país als camps d’extermini nazis. És per tot això que no fa gaire una associació francesa va promoure a París una causa judicial contra aquest home per crims contra la humanitat.
Per dignitat, fora els Serrano Súñer de Castelló'
Vilaweb
El tractament mediàtic de la premsa de Castelló a la mort de Serrano Suñer: esquizofrènia i desinformació (AltreCastelló)
[campanyes]
11.9.03
No al dumping, sí al comerç just.
La Conferencia Ministerial de la Organització Mundial del Comerç (OMC) que ha tingut lloc a Cancún del 10 al 14 de setembre és una oportunitat històrica per canviar unes regles comercials injustes.
Ecriu a Pascal Lamy, comisari europeu de comerç i a Rodrigo Rato, ministre d'Economia d'Espanya, que assistiran a la Conferència, i demana-les que posen fi al dumping durant la reunió de Cancún.
NO AL NOBEL DE LA PAU PER A BUSH I BLAIR
Campanya de recollida de signatures: NO AL NOBEL DE LA PAU PER A BUSH I BLAIR.
De vegades hi ha coses obvies que cal fer. Aquesta és una d'elles.
[campanes][no a la guerra]
1.9.03
Els ciutadans europeus contra les patents de software
Els ciutadans europeus contra les patents de software (La Corriente Alterna, 26/8/2003) S'han organitzat nombroses accions de protesta a la xarxa per tal d'evitar que el primer de setembre els eurodiputats aproven una proposta de directiva per a la creació de patents de software.
Ací podeu signar contra les patents de software. Ja s'han recollit 200.000 signatures.
El col·lectiu d'internautes aconseguix ajornar el debat sobre el projecte de directiva sobre les patents de software al Parlament Europeu(Vilaweb)
El 17 de setembre, nova jornada de protesta per l'intent de directiva europea per a enregistrar les patents de software. (Vilaweb, 17/9/2003)
Setmana decisiva en la votació de les patents de programari a Europa. Probablement deveu recordar que a la darreria d'agost el Parlament europeu havia de votar si s'acceptava, seguint la pràctica dels EUA i del Japó, la possibilitat de patentar programes informàtics. Finalment la decisió es va ajornar gràcies a l'enorme pressió de molts col·lectius informàtics i associacions d'usuaris d'internet, que consideren que aquesta mesura pot perjudicar la innovació tecnològica i el desenvolupament del programari lliure. Si bé no s'ha confirmat del tot, sembla que aquesta setmana, probablement demà, la qüestió podria tornar al Parlament europeu i, en conseqüència, els contraris a les patents informàtiques han tornat a la càrrega amb noves mobilitzacions, sobretot per internet. La més potent és EuropeSwPatentFree (traduïda al català per Caliu), que explica ben planerament els efectes més negatius de les patents de programació en innovació. A la lluita contra la directiva europea en estudi, s'hi ha afegit l'informàtic finlandès Linus Torvalds, creador del nucli de GNU/Linux, amb una carta oberta als parlamentamentaris europeus. (Vilaweb 23/9/2003)
El Parlament europeu aprova les patents de programació (Vilaweb, 25/9/2003) Aquesta setmana es preveia decisiva pel que fa a la votació de les patents de programació al Parlament europeu, i així ha estat. Per 364 vots a favor, 153 en contra i 33 abstencions, els europarlamentaris han aprovat dimecres a Estrasburg el projecte de directiva sobre la patentabilitat dels programes informàtics. La decisió de l'Europarlament s'ha adoptat malgrat les protestes de nombrosos col·lectius i les més de 200.000 signatures recollides a través de la petició de l'aliança EuroLinux. Això sí, la proposta acceptada introdueix força precisions i matisos al text original, considerat per molts massa 'ambigu', amb l'objectiu de limitar-ne el camp d'aplicació. Una d'aquestes esmenes indica que per patentar, la innovació haurà de tenir ús industrial. El text aprovat ara ha de superar l'examen del consell de ministres europeus, abans de tornar a passar en segona lectura per Estrasburg.
Molts col·lectius informàtics i associacions d'usuaris d'internet consideren que aquesta mesura pot anar en contra de la innovació tecnològica i el desenvolupament del programari lliure.
[tecnologia][campanyes]
